CALAIX de SASTRE:

Explicava un avi aquesta història als seus néts:

" Un pare tenia disset fills, la seva feina era rebre i repartir els diners que molta gent dipositava a les seves mans per gestionar-lo i com a pare volia tenir contents als seus fills donant-los tot el que li demanaven. De petits eren les joguines, les més boniques i costoses. Més tard, foren els cotxes de luxe, les grans cases, els viatges,... tots ells aconseguiren de la vida el que val voler, a compte del seu pare... Van passar els anys i en la seva vellesa veié com els diners minvaven, les despeses dels capricis dels seus fills se'ls enduien, no podia fer front a la gestió dels bens que li eren dipositats, per tanta i tanta gent, amb la confiança que els seria retornat en altres valors. La seva decisió fou dràstica, primer va fer saber a tota aquesta gent que no quedava res, no podien esperar tenir el que desitjaven i pel que li havien donat, no tant sols els seus diners, sinó la seva confiança. Després va reunir als seus disset fills, ells sí que sabrien acceptar el que passava, així que una vegada els va explicar la situació en que es trobava, que calia fer un gest d'austeritat per part de tots i no malversar més del que podia assumir. En sentir-ho, el van escridassar, calumniar, avergonyir: ell com a pare tenia el dret de seguir costejant-los la gran vida, per què doncs els havia acostumat a viure així? No calia haver iniciat, de petits, aquest tipus de relació entre ells... El pare amb la mirada al terra no gosava aixecar el cap, avergonyit pel que havia fet durant anys. Tenir contents a les persones que confiaven amb ell i al mateix temps als seus fills era tota una proesa. Cap d'ells el va defensar, ni tant sols oferir el seu ajut, tot eren retrets i reclamacions del que ara en endavant ell no podria donar-los. Pocs minuts després tot era silenci, la calma que precedeix la tempesta... ”

Extractes de “Perdó, parlava de...?” Josep Ramírez Franco, juny 2010